La pinacoteca i l’interiorisme de les 7 Portes
Si heu dinat al saló Ca la Sila haureu pogut veure les fotografies que el decoren. En blanc i negre, les cares del passat ens miren des dels porxos i des d’altres salons per recordar-nos que dins de les 7 Portes el temps no passa. “Petits canvis en la decoració però el mateix esperit” és la filosofia de l’Elisabet Solé i del Xavier Olivé, els encarregats de l’interiorisme de les 7 Portes.
La part més visible de la seva feina és utilitzar la pinacoteca que durant uns anys ha estat amagada al magatzem, fora de l’abast dels clients, i que fa poc han començat a ordenar per donar coherència a les parets dels salons que s’han convertit en veritables sales d’exposició.
A la planta baixa per tots els salons, les obres d’artistes catalans acompanyen el dinar o el sopar dels nostres clients. Hi ha penjats quadres tant de l’època de’n Casas, de’n Fortuny, d’en Miró, de l’Urgell com una mica més actuals com en Xavier Valls, l’Olga Sacharoff, l’Artigau,Tharrats, Guinovar. Molts d’ells tenen tanta història com molts dels nostres plats.
A la planta superior trobareu obres d’il·lustradors del segle XIX i fins als nostres dies. Hem posat unes plaques que identifiquen els autors perquè no els perdeu. Hi ha des de quadres de Penagos, Opisso, Junceda, Picarol fins a quadres de Montesol, Nazario, Perico Pastor i Cesc.
L’Elisabet i en Xavier també són els que es preocupen de que la llum natural arribi a tots els salons per igual, de que els miralls estiguin una mica inclinats perquè les persones assegudes tinguin la sensació de que l’espai és més ampli, de que els clients estiguin còmodes als bancs gràcies a uns coixins nous, de que les bombetes siguin de llum càlida per fer més confortables els àpats o de molts altres detalls que passen desapercebuts però que contribueixen a crear l’ambient clàssic de les 7 Portes.
A l’entrada i en els salons del Restaurant, les festes tradicionals catalanes i les estacions de l’any hi queden ben representades amb exposicions de productes de temporada així com amb els anuncis dels diferents esdeveniments que es van succeint al Restaurant. Actualment hi tenim la decoració a l’entada per festejar la castanyada i les pancartes penjades pels salons que són una reproducció de les etiquetes dels vins i cava de la casa que en Milton Glaser va dissenyar per commemorar el 175è aniversari del Restaurant de les 7 Portes.
Música de piano en directe, cada nit a les 7 portes
Durant el dia, el nostre piano dorm mentre els comensals gaudeixen del dinar, tot i esperant pacientment a que es faci fosc per acompanyar els que venen a sopar. El Piano desperta per les nits del Restaurant de les 7 portes.
És llavors quan Manel Barea, el nostre pianista, prepara les seves partitures. En té tantes com estats d’ànim, unes 500. Els artistes treballen així, per instint, i ell fa més de 30 anys que encerta el ritme que necessita la nit de Barcelona. No falten els clàssics de sempre, com “Casablanca”, però escull les cançons segons com sent l’ambient del Saló. També accepta gustós peticions perquè sap que no hi ha res com la música per revifar els records que creiem oblidats.
Per això fa poc que hem estrenat una Carta de música, una llista de 32 melodies perquè pugueu escollir. La trobareu a la vostra taula i només heu de marcar la cançó que vulgueu escoltar i lliurar-la al pianista. Després, us podreu emportar la Carta com a record amb la data i la signatura del mestre.
A les 22h comencen les primeres notes i sorprenen els qui no saben que el sopar de les 7 portes s’acompanya amb música de piano però continuen sopant amb un somriure que es fa més ampli amb cada cançó. Durant 3h el mestre Barea crearà amb la seva melodia l’ambient idoni per fer dels àpats un plaer pels sentits més enllà del menjar.
Tot plegat serà un record inoblidable pels qui escolten l’harmonia del piano de les 7 portes. No cal l’excusa d’una celebració per sopar amb música en directe. Tant se val quin dia és del calendari, totes les nits de l’any són especials a les 7 portes: fa 175 anys que ho són!
Si les 7 Portes fos un bolet, quin seria?
Aquesta tardor, la climatologia no està ajudant gaire els que saben gaudir de l’aroma que aporta a la cuina un bon plat de bolets i la temporada està començant tard. Mentre esperem a que facin la seva entrada a la nostra cuina i per conèixer millor el món dels bolets, hem parlat amb el Llorenç Petràs, Amic i proveïdor de les 7 Portes des de fa més de 8 anys, a més d’un dels especialistes més importants de Catalunya.
El rovelló és el bolet amb més presència a les taules catalanes però quan li preguntem quin seria el bolet que millor definiria a les 7 Portes, en Petràs no dubta gens: “un de sol no, seria una barreja de la globalització”. Ens proposa doncs un plat amb el millor dels nostres bolets i alguns de més exòtics per donar més varietat cromàtica. D’una banda, llenega, camagroc i rovelló i, de l’altra, shimeji, enoki i xitaque, tres tipus de bolets asiàtics que representen a la clientela més internacional del Restaurant.
Avui, però, no podríem fer realitat aquest hipotètic plat perquè ens falta la nostra part. “Només podem mirar el cel i esperar”, així de resignat es mostra en Petràs quan li preguntem quan de temps trigarà en arrencar la temporada a Catalunya. De tota manera, ens recorda que la logística ha millorat molt en els 35 anys que ell porta en el negoci i que avui es poden comprar bolets a l’altra banda del món i tenir-los a taula gairebé d’un dia per l’altre amb les millors condicions i garantia de qualitat.
La realitat d’aquest mercat és que és viu i que, per tant, “no podem assegurar el punt d’origen”, afirma en Petràs, perquè els boletaires no poden controlar la pluja o les condicions d’humitat que s’haurien de donar perquè apareguin els bolets en un lloc concret. Per superar aquesta incertesa, cerca fora de les nostres fronteres i selecciona els millors exemplars. A la seva botiga de la Boqueria, ja n’hi ha més de 30 espècies però no dels nostres boscos: rossinyols de Bielorússia i dels Estats Units, múrgules de Xile, ceps de Sèrbia, ou de reig de Montenegro…
N’hi ha que, per la seva textura i carnositat, tenen entitat pròpia i que no s’han de barrejar ni fer servir d’acompanyament. Per en Petràs, els millors entrants serien un plat de ceps, tallats en vertical i amb un punt d’all, i un d’ou de reig servit a lamines molt fines, com si fos un carpaccio, després de cuinar-lo amb mantega i afegir-hi sal i pebre.
Però, tot i que són deliciosos, mirem el cel i esperem els rovellons.
De 13h a 1h, la cuina de les 7 portes no tanca!
Són les 13h. S’obre la porta del Restaurant de les 7 portes. De fet, les 7 portes sempre ha tingut una sola porta per entrar. La porta ja és oberta pels clients. Ho ha estat pel personal des de molt abans però ara ja tot està llest: taules parades, plats del dia a la Carta, la vaixella a punt…
Comencen a arribar els primers comensals i es van repartint pels diferents salons. Els cuiners ja tenen les comandes i les passen als cambrers segons toca. El rellotge no s’atura, la cuina tampoc. Primers, segons, postres. I tornar a començar.
Els que surten a les quatre de la tarda miren amb estranyesa els que entren. Ja no és hora punta. Qui dina a aquestes hores? Marxant uns canelons de peix i marisc! És mitja tarda i els nens surten de l’escola amb ganes de berenar però pels que no entenen d’horaris ja gairebé és hora de sopar. Els fogons de les 7 portes segueixen a tot ritme.
El rellotge encara no marca l’hora de deixar l’oficina però els salons tornen a omplir-se. El degoteig ha estat constant, els salons no han quedat mai buits. La rutina no entra per la porta, aquí cada comensal té la seva pròpia. Que surti una paella Parellada per 5! Els cuiners es van tornant i la cuina no para.
Son les 10 del vespre i el piano de les 7 portes ja se sent a tot el restaurant. A fora la ciutat segueix el seu ritme però al restaurant és massa aviat per marxar. Fes-me un pijama però sense flam! Ningú s’adorm i el cicle torna a començar.
És mitja nit però el forn de les 7 portes no badalla. La següent hora haurà de fer alguns plats abans de tancar a la 1h. O una mica més tard perquè encara hi ha temps pel cafè i una copeta.
Unes 500 persones han trepitjat avui les 7 portes entre les 13h i la 1h de la matinada. Demà, 500 més a l’hora que ells vulguin.
Les etiquetes del vi i cava del 175è aniversari de les 7 Portes, un disseny del Milton Glaser
Per celebrar els nostres 175 anys hem vestit de gala les nostres ampolles de vi i de cava. Les haureu vist si heu vingut fa poc a dinar o sopar, a la taula i també penjades al sostre de l’entrada a gran escala: tenim unes noves etiquetes que, més que il·lustracions, són obres d’art!
I ara entendreu per què ho diem: les ha fet en Milton Glaser! Aquest dissenyador és reconegut internacionalment per haver creat el logotip de la ciutat de Nova York, la icona “I ♥ NY”. Tot i que aquesta és la seva obra més universal, en Milton és una referència mundial en disseny gràfic, un dels impulsors de la nova gràfica americana inspirada en el pop art, l’estampa japonesa i els primitius italians. Aquesta interrelació d’estils es tradueix en il·lustracions, cartells, anuncis, revistes o capçaleres de diaris que han influït en la cultura visual del darrer mig segle.
La relació del Milton amb les 7 Portes va començar just quan Barcelona es preparava per rebre els Jocs Olímpics del 92. Va passar uns dies a la ciutat comtal preparant la nova maqueta de La Vanguardia i, un parell d’anys més tard, amb motiu d’una exposició retrospectiva de la seva obra. En totes dues ocasions ens va visitar, convertint-se en client assidu. Va quedar meravellat no només de l’arquitectura barcelonina i la gastronomia mediterrània, també de la història centenària que envolta el Restaurant.
Com amic que és de les 7 Portes, en Milton va acceptar encantat l’encàrrec de fer les etiquetes. Per fer-les, es va inspirar en la mitologia. Per exemple, el vi rosat té una representació de Dionisi, deu del vi a l’antiga Grècia, i en un dels primers esbossos podem veure a un faune. També la flora mediterrània hi és present, per exemple, el fons de l’etiqueta del vi blanc es distingeixen clarament les fulles d’una olivera.
Gràcies al Xano Armenter, també amic de la Casa i col·laborador del Milton a Nova York, ha estat possible aquesta col·laboració que traspassa les 7 Portes fins a La Sala Vinçon. En aquesta sala d’exposicions del Passeig de Gràcia 96 i fins el 29 d’octubre es podran admirar, a més de les etiquetes, els seus dibuixos originals preparatoris.
Quan el Milton va anunciar que havia col·laborat amb nosaltres, els seus seguidors van començar a demanar-nos que els enviéssim ampolles. També aquí n’hi ha col·leccionistes que es deixen les ungles per treure l’etiqueta i alguns fins i tot han demanat remullar l’ampolla per no trencar cap cantonada. Ja ho dèiem, una obra d’art! La propera vegada que vingueu, emporteu-vos l’etiqueta: serà un record de que vàreu estar a les 7 Portes en el nostre 175è aniversari.
Esmorzars de forquilla amb tertúlia a les 7 Portes
Fa anys, als mercats de Catalunya, la gent hi anava a primera hora del dia i era costum, cap a les 9h del matí, asseure’s a un dels establiments propers a menjar un esmorzar contundent, de forquilla i ganivet, per agafar forces per la resta de la jornada. La Fonda Europa de Granollers, situada al costat del mercat de la ciutat, és famosa pels esmorzars que s’hi han servit: cap i pota, tripa, mongetes amb botifarra, costelles a la brasa, vedella guisada, ànec amb naps, bacallà de mil maneres, un bon vi, el cafè i un bon cigar.
Avui els mercats funcionen d’una altra manera, mengem d’una altra i no podem fumar en espais tancats. Però a molts ens ve de gust de tant en tant un bon esmorzar de forquilla, encara que sigui en un format una mica diferent, oi?
Les 7 Portes, hereva de la Fonda Europa per la via de la família Parellada i pel veïnatge de la Llotja de Barcelona, seu encara avui d’un important mercat, recupera en aquest any del seu 175è aniversari la tradició dels esmorzars de forquilla. Així, un diumenge al mes, obrirem la porta més aviat del normal: serà a les 9h i serà per esmorzar! La carta especial constarà de mongetes amb botifarra, bacallà, cap i pota, tripa, carn guisada, peus de porc, pa amb tomàquet i embotits, truites de patates, carbassó, espinacs, carxofes, etc., segons l’estació, vi de la casa, cervesa, aigües i cafès.
A més, volem allargar l’esmorzar amb una bona tertúlia de caire cultural o d’oci al voltant d’un personatge conegut per tots. A partir de les 10h, doncs, només s’acceptarà l’entrada d’aquells que només vulguin participar en la tertúlia, que començarà a les 10.30h i acabarà a les 12h en punt. El format serà senzill: en Daniel Giralt Miracle presentarà el convidat, aquest farà una introducció del tema del dia i s’obrirà llavors un llarg torn de preguntes per part dels assistents que ja hauran deixat la forquilla a banda. El preu de tot plegat, esmorzar i tertúlia, serà de 25 euros per persona, tot inclòs.
El proper 16 d’octubre el esmorzars de forquilla amb tertúlia de les 7 Portes comencen amb el Carles Rexach, ex jugador i ex entrenador del FC Barcelona, com a primer convidat. Us hi esperem! Podeu fer reserva trucant al telèfon del Restaurant: 93 319 30 33.
Anirem anunciant les properes dates i convidats al Restaurant, a la nostra web, al nostre Facebook i a La Vanguardia que ens acompanya en aquest projecte com a diari de referència de la societat barcelonina i catalana en general.
Salons i reservats, celebracions i intimitat a les 7 portes
És molt difícil trobar publicitat de salons que sigui estimulant. No parlem ja de les fotografies que sortien als cinemes a les que s’afegia el comentari en off de “bodas y bautizos”. Les imatges dels salons parats amb les cadires arrenglerades tenen un no sé què d’artificial i fins i tot trist… és com si ens ensenyessin les cascades del Niàgara sense aigua o els carrers de Nova York sense gent : els salons d’un restaurant són un dels llocs de l’establiment on més evident és la convivència humana perquè és on es celebren esdeveniments festius, reunions de negocis, tertúlies, etc.
Els salons poden ser de diferents tipus i capacitats perquè s’ajustin als propòsits de cada grup de persones. A les 7 Portes els salons grans o de banquets són amplis, els sostres alts i, si hi ha un conferenciant o es fan brindis, el discurs arriba a tothom (si cal, es reforça amb la instal·lació de so). Els salons grans han d’estar sonorament equilibrats, ni silenci ni molt soroll, simplement el remor gastronòmic dels plats i de la conversa.
També n’hi ha per a 10 o 20 persones. En aquests salons personatges famosos han donat nom a una taula i s’hi recorden molts aniversaris i celebracions de gent que vol passar un dia de festa en un lloc familiar i especial. De vegades tenim la sensació de que aquests records estan flotant per els salons i produeixen “bon rotllo” i fan que es barregi l’olor de l’arròs amb la fragància de la nostàlgia.
Fins i tot tenim reservats per a 4 persones. Són els reservats dels secrets de família, de negocis o polítics, siguin com siguin, els reservats verd i rosa de les 7 portes en guarden uns quants. A porta tancada i en parella, no s’han de xiuxiuejar els “t’estimo” o els secrets, es pot alliberar l’espontaneïtat pròpia de l’objectiu de la trobada. No cal preocupar-se pel cambrer, és discret i sap que no ha d’escoltar res més que la comanda.
Com dèiem al començament, els salons de banquets són difícils d’anunciar però si hi posem una mica d’imaginació hi podrem veure el nen que celebra la comunió, els antics companys de col·legi que cada any celebren una trobada nostàlgica, els científics que conviden un premi Nobel o la parella que es promet amor etern… i la cosa canvia.
